Les Bernardes,
Espai de Cultura Contemporània.
L’edifici, que data del 1869, es caracteritza pels diferents usos que ha tingut al llarg de la seva història. Va ser la casa pairal de la família Vilaseca Tarrés, antics administradors del Marquès de Camps. Durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) va ser expropiada i reconvertida en la seu de l’Ajuntament. L’any 1939 va ser ocupada per les tropes nacionals fins l’any 1941. A partir d’aquest any s’hi va instal·lar el consultori mèdic del Dr. Fontanet. Al 1944 l’edifici va ser comprat pel bisbat i es converteix en un convent de monges de clausura, les Bernardes. Les monges s’hi estan fins l’any 1979 quan coincidint amb l’expansió de la vila decideixen marxar per falta de tranquil·litat. L’edifici és adquirit per la Diputació de Girona i es rehabilita per convertir-lo en centre cultural. L’any 1983 s’inaugura la Casa de Cultura Les Bernardes.
Les Bernardes té ara la missió de difondre i promoure la cultura multidisciplinària contemporània aprofundint en la reflexió i la interpretació de la societat actual mitjançant exposicions, debats, cicles de conferències i activitats literàries en el marc de les comarques gironines.
PROJECTE BECC
La finalitat del Projecte Becc té com a missió la promoció i la difusió de la cultura multidisciplinària contemporània així com el fonament de la reflexió i la interpretació de la societat actual mitjançant exposicions, debats, cicles de conferències i activitats i publicacions literàries en el marc de comarques gironines.
LABORATORI CREATIU
La creació d’un Laboratori d’Art i pensament vindria a ser el pal de paller del projecte de renovació continuada de Les Bernardes com centre cultural de referència a les comarques gironines. A grans trets, i sense contradir el què fins ara hem estat desglossant, el LAB BERNARDES basa el seu posicionament en relació a les pràctiques artístiques contemporànies en un seguit de coordenades essencialment sociològiques —cultura, ciència, economia, relacions socials, tecnologia, literatura, etc.— necessàries per entendre el context on l’art d’avui dia es produeix. Per aquesta raó, la segona dècada del segle XXI l’afrotem amb l’objectiu de ser la seu de la Cultura Contemporània.
Es tracta d’una postura sociològica que, degut en gran mesura a les característiques demogràfiques de la població del Gironès —diversa com poques arreu de Catalunya i l’Estat espanyol— fomenta els treballs d’anàlisi social o antropològic per sobre de la producció d’objectes o la simple il·lustració de realitats, per altra banda, sobradament conegudes.
EQUIP
Direcció: Robert Fàbregas
Administració: Montse Serrano, David Blanco, Anna Martínez, Georgina Roca i Laura Tàrrega
Consergeria: Meritxell Sánchez
Muntatge i manteniment: Francesc Frigola
Comunicació: La Factoria
ESPAIS OBERTS
L’actual projecte de Les Bernardes s’afirma en la intenció de retornar a aquest històric equipament la centralitat i la importància que va tenir en els seus inicis l’any 1983 (durant la primera dècada d’existència, van arribar a exposar-hi personalitats com Salvador Dalí, Josep Pla o Modest Cuixart, entre altres). Un començament brillant a nivell expositiu però condicionat, en tot cas, per la inexistència de centres culturals als municipis (amb l’única excepció de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona). Precisament va ser la manca de centres cívics i d’espais polivalents allò que va empènyer Les Bernardes a assumir aquesta tasca amb un èxit important: avui per avui, els cursos organitzats pel centre compten amb uns quatre cents alumnes. Per això, ens agrada parlar d’«espais oberts» més que no pas de «sales d’exposició»: la transversalitat de les mostres i de les iniciatives que hi tenen cabuda ens impedeixen definir Les Bernardes en un sentit unívoc. El tòpic de la «polivalència», en el nostre cas, deixa de ser-ho. Com a excepció, s’han consolidat dos espais únics a les comarques gironines: Bernardes Photo i 29 m2. En relació al primer —i a banda del nivell dels autors escollits—, el més destacable és que es tracta de l’únic espai dedicat exclusivament a la fotografia de la província de Girona.
La seva ambiciosa periodicitat bimensual fa que hi tingui cabuda un gran nombre de professionals i amateurs que, en cas contrari, resultarien pràcticament invisibles. En relació a l’Espai 29 m2, s’insisteix en la seva condició de «lloc» propici al recolliment introspectiu on el contacte amb l’obra i l’audiovisual s’esdevé en unes condicions difícils d’imaginar avui dia.