Al llindar del cos

Sempre m’han fascinat els «territoris fronterers» que delimiten amb terres desconegudes. En els viatges experimentals, emotius i intuïtius d’aquestes terres sempre he acabat descobrint que allò que conec és una mera simplificació d’alguna cosa molt més complexa, com si tots i totes nosaltres estiguéssim reclosos/es en bombolles que anomenem imaginari col·lectiu, cultura, ideologia, moral, o fins i tot ciència. La inquietud que genera aquesta frustració no m’ha apaivagat mai la fascinació que sento per les coses intangibles. Ja sigui la natura, la societat o la psique, la clau rau en acceptar la pròpia impotència d’entendre la complexitat en què els éssers humans estem immersos. Per això no tinc teories per exposar o missatges per a anunciar, sinó viatges personals que he fet amb els instruments que tenia a la meva disposició. Alguna vegada he utilitzat la ciència i d’altres vegades la intuïció i les arts per tal caminar per senders escorredissos on, com diria Castaneda, «l’única prova que val és creuar-los de cap a peus, mirant, mirant i sense alè». Mentre he creat les obres sempre ha ressonat un mateix aspecte: la bellesa de la zona fronterera entre ordre i caos. En la literatura de la teoria de la complexitat aquest fenomen es descriu com el llindar del caos: una zona de transició en què el caos s’organitza i s’estructura en noves formes sense produir una frontera real. Sempre m’ha atret l’absència de discontinuïtat: la presència d’un caos subjacent a l’ordre i d’un ordre subjacent al caos. Son aspectes que emergeixen per a potenciar la creativitat en el llindar del caos. El que caracteritza la meva obra és la modalitat totalment sistèmica que sempre he emprat, en què l’art i la ciència son indissociables de la recerca, no tant del detall, sinó de la percepció del que és la base comuna dels fenòmens naturals, de la psique i de la societat. Tres dimensions que normalment abordem per separat, però que en realitat estan unides per un mateix fil vermell que les relliga amb fermesa.

Els «paisatges» que evoco en les meves obres sempre es poden llegir des d’altres escales: la batalla creativa i alhora disruptiva que transcorre en els marges evolutius entre la vida orgànica i la matèria inerta, entre la consciència i l’inconscient, entre el seny i la bogeria, entre l’individu i la societat, entre el bé i el mal, entre psicologia i religió, entre l’art i la ciència, entre el progrés tecnològic i la destrucció ambiental i, per últim actualment entre la guerra i la pau. Una mena de percepció que jo anomenaria «pensament horitzontal», contraposat al «pensament vertical» en què estem més acostumats/des per enganyar-nos i sentir-nos més «protegits/des».
Jung parlava d’un inconscient col·lectiu, com si d’una vessant arquetípica i fosca es tractés, en què creativitat i gaudi es fusionen. Però la línia que els separa és tan subtil i inescrutable que esbossa una frontera ben fràgil entre evolució i involució, tant de l’individu com de la societat.

Col·lecció Caos (Kaos)
Vaig començar la producció de la sèrie Caos a l’any 1980, intentant penetrar els secrets d’una matèria que es creava entre les meves mans. Petits fragments com microcosmos, mons dels quals jo n’era el creador, jugant amb les lleis físiques d’una matèria desconeguda realment.

Artista-científic, és Director artístic de la plataforma Kiwi. En el sector científic ha realitzat investigacions sobre temes relacionats amb la teoria del caos (a la UCSD – Universitat de Califòrnia, San Diego), intel·ligència i vida artificial amb aplicacions pel desenvolupament sostenible, smartcities i smartcommunities, com a Director de la Divisió de Smart Energy de la ENEA (Agència Nacional de Noves tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic-Sostenible). Autor d’unes 200 publicacions, posseeix vàries patents i ha participat de nombroses conferències en congressos nacionals i internacionals. En el camp artístic, Mauro Annunziato és fundador del grup Plancton Art Studio el 1994 amb Piero Pierucci, dedicat a la producció de imatges digitals i instal·lacions interactives que explora la frontera entre l’art i la ciència. Present en el món de l’art digital internacional, ha definit la idea de l’Art of Emergence. Les seves obres han estat presentades en vàries exposicions internacionals (Los Angeles, Nova Orleans, Washington, Munich, Londres, Lima, Moscou, Roma, Torí i Venècia, entre d’altres). Ha rebut diferents premis i reconeixements, incloent la coberta de la revista internacional d’art i ciència, Leonardo (MIT Press) el 2002. Una de les seves obres (https://mmp.planetary.org/scien/annum/annum70.htm) va ser seleccionada per la NASA entre les de 60 artistes-científics per a la biblioteca del primer assentament humà a Mart el 2030 (Mars Millennium Project 2030).