L'atracció de l'abisme

La mostra «L’atracció de l’abisme» és una retrospectiva del polifacètic artista suís H. R. Giger (1940-2014), creador d’un univers fantàstic propi i conegut mundialment per la creació del monstre protagonista de la pel·lícula Alien (1979), de Ridley Scott.

La mostra és una oportunitat única per veure, per primer cop a l’Estat espanyol, una exposició que coincideix amb el desè aniversari de la mort de Giger. S’hi presentarà una àmplia selecció d’obres de les diferents etapes creatives de l’artista: pintures, escultures, serigrafies, dibuixos, fotografies i material audiovisual. La mostra es complementa amb obres de Hans Bellmer, Salvador Dalí i Ernst Fuchs, que exploren la relació de Giger amb el moviment surrealista. En total, unes cent obres.

La col·laboració del Museu H. R. Giger de Gruyères (Suïssa) ha estat decisiva en aquest projecte.

Hans Rudolf Giger (1940-2014)

Pocs creadors contemporanis desperten tanta fascinació com H. R. Giger. Aquest 2024 es compleix més de mig segle des que va irrompre al món de l’art, i l’abundància d’esdeveniments culturals celebrats durant l’última dècada al voltant de la seva obra il·lustra la rellevància extrema de Giger dins les tendències artístiques actuals.

La seva figura s’associa immediatament a Alien, la seva creació més famosa. I és que Giger és conegut fonamentalment com a creador d’atmosferes claustrofòbiques i dissenyador de monstres per la fama que va obtenir amb aquest film, fet que ha marcat significativament la seva carrera. La crítica especialitzada assenyala que amb la seva feina a Alien va canviar l’aspecte de la ciència-ficció.

Va crear un nou concepte de terror espacial i, per tant, de por a allò desconegut, emfatitzat en la imatge d’un ésser de dimensions mitològiques. Una icona que equival en la ciència-ficció al que van suposar Dràcula o Frankenstein per al gènere de terror.

En l’actualitat, l’art de Giger continua despertant la curiositat de la comunitat artística, amb el seu caràcter visionari i el seu gran impacte visual, que condueix immediatament a un qüestionament de l’existencialisme modern. No en va, els temes que va abordar a l’inici de la seva carrera reflecteixen una realitat actual sorprenent: la relació amb la tecnologia, la destrucció del medi natural, la fusió de l’home amb la màquina, la decadència física, els conflictes militars o l’expansió de les malalties.