Iconografia de l'espai sagrat

Reunir els treballs d’un pensador i d’un fotògraf excepcionals, i unir-los en una creació original i nova, no ha estat una tasca fàcil. S’han hagut d’estudiar nombrosos textos i obres fotogràfiques, fins a arribar al punt de trobada idònia perquè les paraules de Raimon Panikkar i les imatges de Kim Castells ens ofereixin, en aquesta exposició, una profunda visió espiritual de la vida.
La idea d’aquesta mostra neix d’una successió de fets afortunats. El destí va reunir els nostres autors en el petit poble de Tavertet, on tots dos residien. El coneixement mutu de les respectives obres va afavorir la trobada, no tan sols en el marc geogràfic, sinó també en el de les idees. Olga, l’esposa de Castells, va intuir que, més enllà de les afinitats més immediates, en l’obra de tots dos hi havia punts de contacte molt evidents, i va convèncer a tots dos autors que iniciessin la cerca que havia de manifestar fefaentment les coincidències. Així va ser com es va concebre el projecte de reunir el treball de tots dos creadors perquè es reflectissin els trets més afins dels seus pensaments en dues formes d’expressió, la visual i l’escrita.
Les imatges il·lustren el pensament de Raimon Panikkar i ens serveixen d’estímul per comprendre el món en el qual ens trobem. L’especial sensibilitat del fotògraf aconsegueix revelar al lector el ministeri de la paraula i el pensament del filòsof, reflectint-la en el mirall de la imatge. El seu art constitueix un veritable homenatge al mestre i demostra clarament l’admiració que l’artista sent per l’obra del pensador.

Va desenvolupar una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura, respectuosa, al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització, determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.
Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918, fill de mare catalana i de pare hindú —que va arribar a Catalunya el 1916, com a representant d’una empresa alemanya—. Era germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany, i de l’empresària i activista social Mercè Pàniker i Alemany. Va estudiar batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Sarrià. El 1941 es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, i va esquivar la Guerra Civil espanyola a causa de la seva condició de fill d’estranger. Se’n va anar a Alemanya, on va continuar els estudis de ciències a la Universitat de Bonn. El 1942 va obtenir la llicenciatura en Lletres, que combinava amb la de Ciències, per la Universitat de Madrid. A la mateixa universitat es va doctorar en Lletres el 1946. Va cofundar revistes com Arbor.

La Segona Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on va conèixer Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, institució de la qual seria membre fins a 1966. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma, i va participar en les trobades anuals de filosofia que organitzava el filòsof Enrico Castelli. De 1942 a 1957 va ser membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i entre 1946 i 1950 va ser capellà del Col·legi Major de la Moncloa (Madrid). Va romandre a Europa fins a 1954, quan, per primera vegada, va anar a l’Índia, on va començar a difondre doctrines ecumèniques i va fer amistat amb Henri Le Saux. Allà també va ser investigador, a les universitats de Mysore i Benarés.

El 1958 obté el doctorat en química a la Universitat de Madrid, i el 1961 el de teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense (Roma). El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat de Harvard, i durant vint anys va repartir el temps entre l’Índia i els Estats Units. Entre 1971 i 1978 va ser catedràtic d’estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara. També va ser professor de les universitats de Roma i Madrid.
Els seus estudis han estat enfocats a la cultura índia i a la història i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l’àmbit dels estudis i les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. El 1984 es casa amb María González-Haba i es domicilia a Tavertet (Osona), des d’on continuarà amb la seva obra intercultural. El 1988 funda, a Tavertet, Vivarium, Centre d’Estudis Interculturals (posteriorment denominada Fundació Vivarium Raimon Panikkar), i l’any 1989 imparteix les Gifford Lectures a Edimburg. Va ser professor convidat en nombroses universitats i institucions culturals en diversos països.
El 1997 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. L’any següent se li va concedir el Memorial Joan XXIII per la Pau, en reconeixement de la seva recerca personal en favor del diàleg i la construcció d’una societat més lliure i convivencial. El 1999 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2008 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona. La seva Opera Omnia (obra completa) l’està publicant en català Fragmenta Editorial (el primer volum va sortir el 2009); també s’està publicant en italià, en francès, en anglès i, des de 2015, en castellà. Panikkar traspassà a Tavertet el 26 d’agost de 2010. Des del mateix any, el fons bibliogràfic personal es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Girona. L’any 2015 es va obrir al públic.

Joaquim Castells i Benosa, més conegut com a Kim Castells, és fotògraf, dissenyador industrial i empresari, i va ser propietari d’un hotel rural a Púbol fins a l’any 2022, juntament amb la seva dona. Es va iniciar com a fotògraf professional l’any 1978 i va publicar el seu primer llibre el 1981. El 1985 comença la col·lecció de reportatges geogràfics de Catalunya a Edicions Terra Nostra, amb títols com Miratges de Cadaqués, El Pantocràtor romànic de les terres gironines i Visió de l’Alta Garrotxa, entre d’altres. Des d’aleshores ha publicat més de noranta títols amb fotografies de paisatge, arquitectura i patrimoni, els quals l’han convertit en un dels fotògrafs amb més llibres publicats. Ha treballat per a agències com Photostock i editorials com Lunwerg. També ha treballat com a fotoperiodista de manera puntual per al «Dominical» de La Vanguardia, al costat de Màrius Carol; també ha fet treballs per a la revista Descobrir Catalunya.
Ha col·laborat amb autors destacats de la literatura catalana, com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Joan Brossa, Lluís Racionero, Màrius Carol, Lluís Permanyer, Carme Riera o Baltasar Porcel. Ha estat soci de Vision i Fotocontacta, i ha treballat com a fotògraf en jaciments arqueològics del Marroc.