BIOGRAFIA
Calw, 1877 – Montagnola, 1962
Novel·lista alemany l’obra del qual va indagar en temes com la cerca de l’autorealització i l’espiritualitat. Destacada figura de la narrativa alemanya de la primera meitat del segle XX, de rellevància comparable a la d’Alfred Döblin i Thomas Mann, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1946. Va utilitzar, a vegades, el pseudònim d’Emil Sinclair.
Fill d’una família de missioners pietistes, va ser destinat a l’estudi de la teologia i, l’any 1891, enviat al seminari de Maulbronn. D’allí es va escapolir el 1894, i va fer l’aprenentatge de rellotger a Calw. El 1895 va ser aprenent de llibreter a Tubinga i va treballar com a tal a Basilea a partir de 1899. Després de l’èxit de Peter Camenzind (1904), es va instal·lar a la vora del llac de Constança per dedicar-se a la literatura. El 1911 va viatjar a l’Índia, i més tard va anar a viure a Berna i, finalment, a Montagnola, prop de Lugano. Peter Camenzind pot ser considerada un arquetip del gènere conegut com a «novel·la de formació», d’escriptura reflexiva i melancòlica, sobre un jove que arriba del camp a la ciutat per acabar fugint de la cultura urbana i tornar a la naturalesa i a la vida senzilla. En aquesta mateixa línia, Sota la roda (1906) expressa la rebel·lió contra l’autoritat.
Però el títol que marca el punt d’inflexió dins l’obra de Hesse és, sens dubte, Demian (1919), les primeres edicions de la qual es van publicar sota el pseudònim Emil Sinclair i amb el significatiu subtítol «Una història de joventut». Escrita enmig d’una profunda depressió, la novel·la és, no obstant això, un cant a l’amistat, a l’art i a la vida. Siddharta (1922), diametralment oposada, recull l’experiència de l’autor a l’Índia, i una generació més tard es convertiria en el llibre de capçalera dels primers hippies, difusors del budisme i de la cultura oriental a Occident. El llop estepari (1927) és, potser, el més cèlebre dels títols de Hesse, una novel·la que inicia, sens dubte, l’etapa de maduresa de la seva obra: està construïda a partir de les notes pòstumes de l’artista Harry Haller, introduïdes pels comentaris d’un editor, i és una lúcida anàlisi de la bogeria d’una època en la qual mor allò vell sense que hagi nascut una cosa nova. Narziss i Goldmund (1930), situada en una imprecisa alba del Renaixement, presenta la contraposició entre Narziss, el monjo ascètic, i Goldmund, l’artista, en una escola monàstica on fan amistat. És la confrontació entre el món patern, encarnat en el logos i la ciència, i l’art maternal, que no representa una certesa sinó una cerca per a tota la vida.
El joc de les granisses (1943) tanca el que pot entendre’s com una trilogia de culminació de l’obra de Hesse, a través d’un nou intent de reunió (les granisses) del món de les arts i de les ciències: un autèntic resum dels esforços anteriors de l’autor per reflectir la inquietant dualitat entre el pensament i l’esperit. Després va publicar unes col·leccions de contes, relats i meditacions, i el 1951 va arribar l’antologia literària d’aquest educador humà, que uneix la interioritat de la lluita sostinguda per a l’existència de l’esperit, conscient de la seva pròpia responsabilitat, amb l’advertiment dirigit a la seva mateixa època en perill i al poble alemany. L’edició completa de les obres de Hermann Hesse, en sis volums, va aparèixer el 1952.
L’any 1946 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
Actualitzat: 23 d’octubre de 2026
PARTICIPACIÓ A LES BERNARDES
La seva obra s’ha exposat al cicle «Foc» de l’any 2026 a l’exposició «Viatge a l’Orient»
