BIOGRAFIA
Tomelloso, Castella-la Manxa
1936
Inicia la seva formació amb el seu oncle, el pintor Antonio López Torres. En 1949 viatja a Madrid per a preparar l’ingrés a l’Escola de Belles Arts de Sant Ferran, on, entre 1950 i 1955, cursa els estudis de pintura. En 1955 aconsegueix una bossa de viatge del Ministeri d’Educació Nacional amb la qual viatja a Itàlia. En 1958 gana el concurs de Belles Arts en la secció de “Naturalesa Morta” de la Fundació Rodríguez Acosta, pel qual rep una beca amb la qual viatja a Grècia. A tots dos viatges va en companyia del seu amic l’escultor, Francisco López, qui viatja pels seus propis mitjans.
Després d’acabar els estudis, la seva producció recull elements de diferents corrents artístics com el cubisme o el surrealisme, sent aquests últims els més recurrents ja que l’ajudaven a reforçar el caràcter narratiu de les obres. A partir dels anys seixanta comença a abandonar l’oníric i desenvolupa, de manera gradual, un enfocament més objectiu. Els seus motius són retrats de persones del seu entorn, interiors, naturaleses mortes i paisatges urbans, que serveixen de fons a les natures mortes i escenes amb figures. El seu treball escultòric es desenvolupa paral·lelament al de la pintura i el dibuix, realitzant relleus en diferents materials, així com les seves primeres peces exemptes. Entre 1964 i 1969 imparteix la Càtedra de Preparatori de Colorit a l’Escola de Belles Arts de Sant Ferran. Després ha donat cursos puntualment, dedicant-se per complet a la creació artística.
En 1990 el director cinematogràfic Víctor Erice filma el llargmetratge El sol del codony, centrat en el procés creatiu d’Antonio López, que posteriorment és guardonada amb el Premi de la Crítica Internacional en el Festival de Cannes de l’any 1992, així com amb l’Hugo d’Or a la millor pel·lícula de ficció en el Festival Internacional de Cinema de Chicago i amb el Premi a la Millor Pel·lícula de la dècada de la Cinemateca de Ontario en 1999.
El 1993 realitza la seva primera exposició antològica en el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, amb gran acolliment per part del públic i de la crítica. Dos anys després, en 1995, és seleccionat per a participar en l’exposició Identità e alterità, comissariada per Jean Claire, presentada primer en el Palazzo Grassi i després en el Museu Córrer, tots dos a Venècia, Itàlia. Mentre que en 1999, l’Ajuntament de Valladolid els encarrega a Antonio López i als escultors Francisco i Julio López Hernández una escultura monumental dels Reis d’Espanya, que s’inaugura en 2001 en el Claustre del Museu de Sant Benito de Valladolid -Pati Herreriano-. A l’octubre del mateix 2001, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia celebra, amb una petita mostra i publicació, l’adquisició de les escultures Home i Dona i dinou dels seus dibuixos preparatoris, que s’afegeixen a altres tres importants obres d’Antonio López pertanyents a la col·lecció permanent del museu.
El 2006 presenta en l’Assemblea de Madrid la seva pintura urbana de major format realitzada fins al moment, Madrid des de la torre de bombers de Vallecas, que supera els quatre metres d’ample i representa gairebé la totalitat de la superfície de la ciutat vista des d’aquell punt. Serà en 2008 quan culmini el seu primer encàrrec d’escultura monumental pública en solitari, dos grans caps monumentals de bronze de tres metres d’altura, La Nit i El Dia, que es troben al costat de l’estació d’Atocha de Madrid. A l’abril de 2008, el Museum of Fini Arts de Boston li dedica una exposició individual en paral·lel a una mostra històrica que abordava l’art espanyol durant el regnat de Felip III: El Greco to Velázquez, Art During the Reign of Philip III. A l’octubre de 2010 s’inaugura la seva segona escultura pública, La dona de Coslada, en l’Avinguda de la Constitució d’aquest municipi madrileny.
Al juny de 2011 s’inaugura en el Museu Thyssen-Bornemisza una exposició individual que conjumina el caràcter retrospectiu amb la presentació de la seva obra més recent que encara no havia vist la llum. Aquesta mostra, que s’exhibeix de juny a setembre de 2011, també viatja a l’octubre d’aquest mateix any al Museu de Belles Arts de Bilbao, on roman fins a gener de 2012. A l’any següent una altra exposició individual sobre la seva obra itinera per diversos museus del Japó, començant el 27 d’abril en el Bunkamura Museum of Art de Tòquio.
Actualitzat: 22 d’octubre de 2026
PARTICIPACIÓ A LES BERNARDES
Al cicle expositiu «Aire» de l’any amb l’exposició «Llum, espai i temps»
