Arrels

Tot i que va començar amb la pintura, Dolors Puigdemont s’ha caracteritzat per ser una artista multidisciplinària que cada cop s’ha anat acostant més a una activitat d’allò que es denomina escultura expandida. L’artista va responent de manera sensible a les etapes del seu itinerari vital, a les fites de la seva vida interior molt en la línia del cultiu espiritual per mitjà de l’art, com la pionera de l’art abstracte, Hilma af Klint, abans de l’espiritual en l’art cultivat per Vassili Kandinsky, i que ja havia tingut un precedent de representació, en aquest cas figurativa, del món espiritual en el visionari William Blake.

Amb la barreja de diferents tècniques i materials com ara la malla metàl·lica, el paper, la tela, la llana, la sal, el pa d’or, el vidre, la fusta o les restes de poda, Dolors Puigdemont ofereix a l’espectador unes peces, aèries i volàtils algunes, lluminoses i transparents totes, que respiren i fan respirar i que fan concebre l’art com un procés espiritual. En l’assaig La fuga de Dios (Galaxia Gutenberg, 2023), diu l’astrofísic i especialista en filosofies orientals Juan Arnau que el seu llibre «planteja una cosmovisió en la qual la creació no es concep com un acte de poder sinó com un lliurament: Déu renuncia a ser sobirà del món i es desfà en el món». Aquest és el ble que recorre tota l’obra creativa de Dolors Puigdemont: una entrega, una donació, un present en una forma artística que atrau la vista pel magnetisme i la transparència que té.

Trobem unes peces de malla metàl·lica que es poden interpretar com universos mòbils, que floten en l’espai. La casa del riu (2006) té forma d’habitacle cúbic, de 330 × 330 × 330 cm, format per unes delicades tires de teles de lli treballades i pintades de manera que ens recorden remotament les escorces dels arbres. Quan hi entrem, al mig de l’habitacle, a terra, una pantalla col·locada horitzontalment mostra imatges de l’aigua d’un riu en moviment on apareixen fils de roba esfilagarsats que són arrossegats pel corrent. La casa de l’ànima (2023) és una estructura feta de canyes, fils i gasa de cotó, d’aparença molt fràgil i delicada. Sobre uns estrats de teles, que pengen suaument formant panxes, hi ha suspesa una ànima, una esfera transparent i delicada feta de malla metàl·lica.

El llenguatge artístic de Dolors Puigdemont es troba en un moment de gran maduresa creativa. En els seus treballs fa dialogar la natura amb l’artifici i s’expressa mitjançant tota mena de tècniques. Són treballs que ens parlen de la natura com a esclat de la vida, dels records i dels ressons de la terra, del paisatge, de les plantes, dels arbres, dels rius. El seu art ens parla del misteri de les transformacions i de les energies a través de la transparència, la fragilitat, els materials, la llum i les ombres. Més enllà de teosofies i cosmogonies, les seves obres transmeten una sensació d’espiritualitat pagana, de contacte amb la natura i amb l’entorn, de records vitals, alhora que reivindiquen les artesanies i els treballs domèstics, que encara es consideren tradicionalment femenins, com ara cosir, brodar, esfilagarsar, filar, daurar, confeccionar vestits, plegar, rentar i estendre la roba, etc. Si l’univers és creatiu per naturalesa, significa que és una invitació perquè nosaltres també en siguem.

Dolors Puigdemont va néixer a Amer l’any 1950 i va viure part de la infantesa a la Vall d’en Bas. Ha exercit de catedràtica de dibuix a diferents instituts de Barcelona, compaginant la docència amb la creació plàstica.

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, s’endinsa en el món de l’art per mitjà de l’escultura, en què desenvolupa una estètica informalista i molt matèrica. Les seves obres es distingeixen per l’ús d’elements de la natura combinats amb materials industrials i tenen una gran càrrega simbòlica. En els treballs més recents, ha incorporat malla metàl·lica i restes de poda de la natura per explorar la geometria platònica i donar una interpretació simbòlica a les formes orgàniques. Recentment, està experimentant amb la creació d’obres destinades a l’exterior utilitzant materials industrials, com el metall i el vidre.

Al llarg de la seva carrera artística, ha treballat sovint el tema de l’arbre i el creixement del món vegetal. També estances i obertures de la casa, i el tema de cos humà des de l’interior i l’energia que genera.

Ha exposat a diverses galeries i museus, entre els quals destaquen la Galeria Eude, de Barcelona, i altres espais de Reus, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat, Olot, Palafrugell i Girona. També ha presentat el seu treball a Berlín i en fires internacionals, com ara Arco, a Madrid; New Art, a Barcelona; Kunstköln, a Colònia; Kunstmarkt, a Dresden, i Le Salon du Printemps, a Montreal. A més, ha participat en nombroses exposicions col·lectives i fires d’art, com la Triennial of Tapestry a Polònia, i en experiències com ara Lluèrnia, a Olot, i Jardins de Llum, a Manresa.