El país on floreix el llimoner

La mostra s’inclou dins del cicle expositiu «Paisatges de melodies i perfums» que té com a objectiu transmetre l’embruix i la bellesa dels arbres fruiters, els cítrics, oriünds de l’Àsia tropical i subtropical, que arribats a Occident en onades successives des del segle IV aC, primer amb els exèrcits d’Alexandre el Gran i més tard amb diversos viatgers i exploradors, van trobar una nova llar a les riberes del Mediterrani. El fil conductor de la mostra és el bell i suggeridor llibre d’Helena Attlee El país on floreix el llimoner, en el qual l’autora va desgranant les històries i les aventures dels cítrics a Itàlia, país on ocupen un lloc especial en l’imaginari nacional. Els cítrics i els seus fruits també han tingut un paper fonamental en la història social i política d’Itàlia i han aportat una gran riquesa a alguns dels llocs més pobres del país.

En aquest viatge s’entrellacen l’arquitectura, l’art, el comerç, la política i la vida privada dels col·leccionistes obsessionats en l’acumulació i l’exhibició. Amb aquesta mostra el públic farà un viatge per Itàlia recorrent Sicília, Calàbria, la Toscana, Garda o Gènova. Tot plegat sense sortir de Les Bernardes. Per exemple, la història de la màfia no es comprèn sense els cítrics. Durant el segle XIX, al preciós escenari de verdor conegut com la Conca d’Or de Palerm, hi van tenir lloc alguns fets sinistres i delictius.

Els cítrics i les seves curioses i extravagants mutacions i formes també van ser objecte d’adoració i de col·leccionisme de les famílies més poderoses del Renaixement, com els Mèdici, i van arribar a constituir un element essencial dels jardins de les sumptuoses vil·les renaixentistes, on es comptaven per milers. Durant la primavera i l’estiu, els arbres fruiters vorejaven els senders i els esglaons del jardí i es col·locaven en grups al voltant de les fonts i les estàtues. Cultivats en testos, rebien cures especials, i a l’hivern es protegien del fred a les limonaie o hivernacles especialment construïts per a aquestes plantes. El seu cultiu a Itàlia s’estenia des del fons nevat dels Alps, al llac de Garda, fins als boscos de Calàbria, on s’extreu la bergamota, a l’extrem meridional de la península italiana. Els cítrics també són omnipresents a la gastronomia italiana, com a condiment per realçar la pasta en forma de salses, com a melmelada, com a component de galetes i pastissos, en forma d’exquisits sorbets, licors i orujos, o com a begudes gasoses, com ara el Chinotto.