En terres salvatges

Christopher Johnson McCandless (1968–1992). Va ser un estatunidenc que va morir a prop del Parc Nacional Denali després de caminar en solitari per la tundra d’Alaska amb poc menjar i un equip insuficient. Jon Krakauer va escriure un llibre sobre la seva vida, Into the Wild, el 1996, que va inspirar el 2007 una pel·lícula dirigida per Sean Penn i protagonitzada per Emile Hirsch, Enmig de la Natura.

Després de graduar-se a Emory el 1990, va donar els seus estalvis: $24,000, a la beneficència i va començar a viatjar pel país, utilitzant “Alexander Supertramp” com a nom.

El llibre de Krakauer va fer de McCandless una figura heroica per a molts. El 2002, l’autobús abandonat on McCandless va viure va esdevenir una destinació turística. La pel·lícula Into the Wild, (traduïda al castellà com a Hacia rutas salvajes i Vers l’inconnu en francès al Quebec) basada en el llibre de Jon Krakauer, va ser estrenada el setembre de 2007 amb bones crítiques.

La seva vida i figura és paral·lela a la d’Everett Ruess, que va viure en circumstàncies semblants, però que va desaparèixer misteriosament al desert de Utah.

El somni d’Everett Ruess (Artista, poeta, aventurer inspirador)

Allà on es reuneixin poetes, aventurers i errants del sud-oest, s’explicarà la història d’Everett Ruess. El seu nom, com el fum de la fusta, evoca horitzons llunyans.

Everett va deixar Escalante, Utah, el 12 de novembre de 1934, per escriure, pintar i explorar entre un grup d’antics habitatges als penya-segats dels indis. La seva última carta als seus pares a Los Angeles explicava que no es podria comunicar durant deu setmanes. Sol amb les seves pintures, llibres i dos burros, va desaparèixer a la que probablement és la terra més deshabitada i no visitada dels Estats Units.

Fou un artista i escriptor que va explorar els deserts del sud-oest dels Estats Units, sempre en solitari. El pare de Ruess era un ministre religiós, i la seva família es traslladava sovint de residència. De ben jove,, Everett Ruess va començar a gravar en fusta, modelar coses en fang i dibuixar a Nova York i Chicago.

A l’edat de 12 anys, Ruess va escriure assajos i poemes, a més d’un diari literari. El 1929, als 15 anys, es va involucrar en una classe d’escriptura creativa a Los Angeles High School i posteriorment va obtenir un premi de poesia al Valparaiso High School de la ciutat d’Indiana. Va ser conegut per les seves obres d’aquarel·la que mostren escenes de la costa de Monterey Bay, la costa nord de Califòrnia, a prop de Tomales Bay, les serres, Utah i Arizona. Va ser fotografiat per la famosa fotoperiodista Dorothea Lange i va intercanviar fotos amb Ansel Adams.

Va desaparèixer a El Coyote Gulch, un dels canons del riu Escalante, a l’estat d’Utah. El 20 de novembre de 1934, amb 20 anys, va entrar al desert d’Utah amb dos rucs, per no tornar mai més. El corral per als animals que ell va fer al seu campament a Davis Gulch, un canó del riu Escalante, va ser l’únic rastre que va deixar, i que roman fins al dia d’avui. Alguns sospiten que va morir accidentalment en caure d’un precipici o ofegant-se, mentre que altres consideren que va ser assassinat. Altres creuen que va creuar el riu Colorado a la reserva dels navajos a Arizona i que es va casar amb una dona navajo, encara que això és molt improbable. En tot cas, les seves declaracions en vida i les seves aventures, combinades amb la seva desaparició sense resoldre, l’han fet convertir-se en una figura llegendària.

El 2009 es va anunciar que uns exàmens realitzats amb l’ADN extret d’uns ossos, descoberts a les profunditats d’una cova a prop del poble de Bluff (Utah), havien confirmat (erròniament) que pertanyien a Everett Ruess. Un ancià navajo va afirmar que Ruess havia estat atacat i assassinat per dos nadius de la tribu Ute, que volien els dos rucs. Finalment, mesos després, una nova anàlisi de les mostres trobades va demostrar que s’havia comès un error a la primera prova, i que els ossos de la cova de Bluff havien pertangut a un individu nadiu nord-americà.

La seva història, juntament amb la de Christopher McCandless, va ser represa breument al llibre de Jon Krakauer Into the Wild (1996). El músic californià Dave Alvin va escriure una cançó sobre Everett Ruess a l’àlbum Ashgrove.

A banda dels nadius, els pioners mormons i els texans locals, en el moment en què Ruess va explorar els remots canons del sud-oest dels Estats Units, és probable que ell fos un dels primers «forasters» que va ingressar tan profundament en el que era aleshores (i en certa manera encara és) un enorme i desconegut desert.