Imatges del món flotant

L’estampa japonesa del segle xix

L’estampa japonesa, o ukiyo-e (‘imatges del món flotant’), va viure al segle xix el seu moment de màxim esplendor i de transformació. Aquest art, que combina la tècnica del gravat en fusta amb una exquisida sensibilitat pictòrica, reflecteix tant la vida quotidiana com els paisatges, els actors de teatre Kabuki, la bellesa femenina o les escenes mitològiques. Durant aquest període, mestres com Utagawa Hiroshige van capturar la poesia dels camins i les estacions amb sèries com «Les cinquanta-tres estacions del Tōkaidō»; Katsushika Hokusai va immortalitzar la natura amb obres com La gran ona de Kanagawa, i Tsukioka Yoshitoshi, representant de la darrera gran generació d’artistes d’ukiyo-e, va introduir un llenguatge més simbòlic i introspectiu. Altres creadors com Utagawa Kuniyoshi van aportar força narrativa i dinamisme a temes històrics i llegendaris. Els principals formats d’estampes —ōban, chūban, surimono i Shijō surimono— mostraven una gran varietat de mides i funcions, des de fulls comercials fins a edicions privades per a cercles culturals.

L’elegància compositiva, l’ús refinat del color i la representació del buit van influir profundament en l’art occidental del segle xix. Grans artistes com Van Gogh, Monet, Degas o Toulouse-Lautrec van trobar en l’ukiyo-e una nova manera de mirar el món, inspirant-se en les perspectives, les línies pures i la sensibilitat poètica. A través d’aquest diàleg entre Orient i Occident, l’estampa japonesa es consolida com un dels llenguatges visuals més universals i fascinants de la història de l’art.

La lluna com a temàtica en l’estampa japonesa del segle xix

La lluna és un dels motius més recurrents i evocadors en l’art japonès. Associada a la contemplació, la impermanència i la bellesa efímera de la natura, també simbolitza l’harmonia entre l’ésser humà i el cosmos. En les estampes del segle xix, la lluna apareix sovint com a element central o suggerit, il·luminant paisatges nocturns, escenes poètiques o moments de recolliment. Mestres com Yoshitoshi li van dedicar sèries emblemàtiques com «Cent aspectes de la lluna», en la qual cada imatge és una combinació d’història, literatura i emoció. Hiroshige va utilitzar la llum lunar per potenciar l’atmosfera dels seus paisatges i Kuniyoshi la va integrar en composicions dramàtiques o simbòliques. Aquesta temàtica permet explorar la sensibilitat japonesa envers la naturalesa i el pas del temps, i dota les obres d’una dimensió espiritual que transcendeix la simple representació visual. L’exposició proposa un recorregut per aquesta fascinació per la lluna, com a font d’inspiració estètica i reflex del pensament poètic de tot un període.

UTAGAWA HIROSHIGE

 Pintor japonès i dissenyador de gravats d’ukiyo-e, també se’l coneix com a Andō Hiroshige o Ichiyūsai Hiroshige.

Va ser fill d’un oficial del departament de bombers assignat al castell del shogun. El seu primer mestre va ser Ikajima Rinsai; després, va intentar entrar com a aprenent al taller d’Utagawa Toyokuni però va ser rebutjat. Als catorze anys, va començar com a aprenent al taller d’Utagawa Toyohiro, sota la influència del qual va pintar retrats d’actors. També va estudiar pintura nanga i es va interessar per la pintura occidental i els treballs de l’escola Shijô.

Va renunciar a la seva posició heretada de bomber en favor del seu fill per dedicar-se a la pintura i l’any 1812 va adoptar el nom d’Hiroshige. El 1832, va rebre l’encàrrec de fer de dibuixant oficial en un viatge a la cort de Kyoto que li va servir per reunir una gran quantitat d’apunts al natural del camí de Tōkaidō, amb la qual cosa es va unir a la línia pictòrica iniciada per Hokusai. A la sèrie «Cinquanta-tres estacions del Tōkaidō», la van seguir altres viatges pel país que li van servir per pintar sèries sobre el Kisokaidô, el llac Biwa, etc., així com de llocs cèlebres, entre les quals destaca especialment la dedicada a Edo, el seu lloc de residència habitual.

La seva producció va ser enorme i les seves obres destaquen pel virtuosisme tècnic i les capacitats observadores d’Hiroshige, que va aprofitar per representar els paisatges a diferents hores del dia o de la nit, o durant les diferents estacions de l’any. Les seves obres van ser conegudes a Europa per les exposicions universals i van deixar empremta clarament en els pintors impressionistes.

UTAGAWA KUNIYOSHI

Lligat al grup d’artistes de l’escola Utagawa, va ser un dels últims grans mestres de la xilografia i la pintura de l’estil ukiyo-e japonès. Dels últims anys de l’etapa Edo al Japó, com tots els mestres d’ukiyo-e, va revolucionar no sols l’art japonès, sinó tot l’art mundial, quan a mitjan segle xix, amb motiu de les exposicions universals, les seves propostes van arribar a ulls dels artistes francesos. El gravat japonès de mestres com Kuniyoshi es pot considerar el germen de l’art modern.

Kuniyoshi era fill d’un tintorer de seda. Va ajudar el seu pare en el negoci i, lògicament, això va influir en els seus dissenys tèxtils i en l’ús del color en les seves impressions. Als dotze anys, sent ja una atracció per la seva habilitat com a dibuixant, va entrar d’aprenent al taller d’Utagawa Toyokuni. Quan es va independitzar, va començar a crear paròdies i dibuixos de guerrers i actors,  que era la moda llavors. També dibuixava dones bijinga (les noies de calendari de l’època). Així mateix, va descobrir la importància dels efectes de la llum i l’ombra de l’art occidental, que va imitar a la manera oriental. Per descomptat, el seu estil es basava en els patrons tèxtils.

Una altra novetat de Kuniyoshi que influiria en altres artistes Edo consistia a mostrar la gent amb tatuatges. També era típic de Kuniyoshi incorporar dins de les escenes somnis, aparicions de fantasmes, presagis i altres elements sobrenaturals, que encara dos segles després donen al seu art un aire original i sorprenent.

El 1856, Kuniyoshi va sofrir una paràlisi que li impedia moure els braços amb facilitat. Els seus treballs, lògicament, van perdre vitalitat i cinc anys després  va morir, amb un nom ja consolidat i molts pupils, els últims artistes d’aquest període apassionant de la xilografia japonesa.

TSUKIOKA YOSHITOSHI (Edo,1839-1892)

També conegut com a Taiso Yoshitoshi, va ser un artista japonès de finals del període Edo i principis del període Meiji especialitzat en el gravat ukiyo-e. Yositoshi va esdevenir un dels artistes de xilografia del segle xix més reconeguts al Japó. A la Llista dels mestres artístics del Japó imperial va arribar a aparèixer com un dels cinc millors mestres d’ukiyo-e del període Meiji.

Va néixer a la ciutat d’Edo el 30 d’abril de 1839. No va conèixer la seva mare, i amb el seu pare, el comerciant Owariya Kinzaburo, va viure els primers anys de la seva infància, fins que es va traslladar a casa del seu oncle, Tsukioka Sessai, de qui va heretar el nom. L’any 1871 va caure en una depressió que li va impedir treballar durant un any i el va sumir en un estat d’extrema pobresa. Va tornar a caure malalt el 1873 i va continuar sofrint problemes econòmics malgrat que des del 1874 havia aconseguit reprendre la seva activitat artística. Els anys següents va començar a rebre més encàrrecs, i això va millorar la seva situació econòmica, fins al punt que el 1877, gràcies a l’èxit dels seus gravats sobre la rebel·lió de Satsuma, havia reunit prou diners per comprar una residència al centre de Tòquio. Al llarg de la seva vida, Yoshitoshi va viure amb diferents amants. El 1880 va conèixer la geisha Sakamaki Taiko, amb la qual es va traslladar a viure a Nezu, on es van casar el 1884. Durant aquests anys va aconseguir un contracte de manera permanent amb un diari, amb la qual cosa li va assegurar una font estable d’ingressos. El 1891 va començar a sofrir demència i va ser ingressat en diferents psiquiàtrics, sense arribar a recuperar-se. Va morir el 9 de juny de 1892, als cinquanta-tres anys, a la ciutat de Tòquio, quan estava preparant la seva última sèrie de gravats, titulada «Noves formes de trenta-sis esperits».

Yoshitoshi va aprendre l’art del gravat a l’estudi de l’artista Utagawa Kuniyoshi, on va entrar com a aprenent el 1850, quan tenia onze anys. És possible que tingués el seu primer contacte amb l’art europeu en aquest taller, ja que Kuniyoshi posseïa gravats europeus, que formaven part de la seva col·lecció personal. A més del seu aprenentatge formal en l’estudi de Kuniyoshi, va estudiar l’obra de l’artista Kikuchi Yōsai (1788-1878), especialment les seves il·lustracions monocromàtiques amb representacions de personatges històrics. La influència de Yōsai es reflecteix tant en la temàtica històrica com en els aspectes realistes de les obres que Yoshitoshi va realitzar a partir de 1873.