La flama mutable

«Quan em desperto he de recrear l’univers, i el mato a la tarda»

L’obra de Björk no es pot entendre sense Islàndia: el territori, la llum, el clima i la cosmovisió cultural del país operen com a fonaments profunds del seu llenguatge artístic. Més que un lloc d’origen, Islàndia funciona com una matriu emocional i estètica que travessa la seva música, fotografies i narratives conceptuals. L’artista ha descrit repetidament la relació amb la naturalesa islandesa com una forma d’educació sensorial: créixer en un paisatge gairebé deshabitat, on els volcans, el vent i les glaceres imposen un ritme propi, i modela una percepció particular del món.

El foc interior d’Islàndia —els seus volcans, les seves fumaroles, la seva activitat geotèrmica— ressona a l’estètica eruptiva de Björk. La seva obra propicia la transformació, el moviment i la tensió entre allò que emergeix i allò que es conté. Aquesta energia volcànica es converteix en metàfora d’identitat, creativitat i emoció: un organisme que es reescalfa, es trenca, es muta i es torna a formar.

Metamorfosi a l’Univers Björk

A l’obra fotogràfica que envolta l’univers creatiu de Björk, la imatge deixa de ser un simple document per convertir-se en un organisme viu, mutable i polsant. Cada retrat funciona com un llindar: no descriu una persona, sinó una identitat en permanent mutació, capaç d’encarnar forces naturals, tecnològiques i emocionals que excedeixen la representació tradicional del cos. Lluny de la lògica icònica del retrat pop, Björk utilitza la fotografia com un laboratori de subjectivitats possibles, on la pell és superfície d’experimentació i la figura humana és un territori per al desviament, la hibridesa i el ritual.

La potència d’aquestes imatges rau en la capacitat per desestabilitzar categories preconcebudes. Allò orgànic es barreja amb allò sintètic, allò delicat conviu amb allò estrany, i la bellesa es desplaça cap a zones liminals on allò sensorial s’expandeix més enllà del figuratiu. Els fotògrafs i creadors visuals amb què Björk dialoga ­—figures clau de l’avantguarda contemporània— no busquen fixar una estètica reconeixible, sinó acompanyar un procés de transformació. En aquest acompanyament, la fotografia adquireix una dimensió performativa: és el registre d’un gest poètic, un desdoblament, una investigació sobre com es pot sentir i percebre un cos en temps d’hiperconnectivitat, crisi ecològica i reconstrucció identitària.

El repertori visual que emergeix d’aquestes col·laboracions desafia la mirada de l’espectador. El seu impacte prové d’un constant desplaçament entre fascinació i estranyesa. Les textures humides, els colors saturats, les pròtesis que reinventen el rostre o el cos no operen com a ornaments, sinó com a vehicles per qüestionar el que entenem per “naturalesa” o “tecnologia”, per “rostre” o “persona”. La fotografia de Björk no aspira a capturar un instant, sinó a activar un estat: una sensibilitat bioluminiscent, un erotisme no convencional, una corporeïtat que s’expandeix més enllà del límit anatòmic.

Björk: l’ànima creativa del magma

L’obra fotogràfica reunida en aquesta mostra convida l’espectador a entrar en un espai on el foc es converteix en llenguatge i identitat, en matèria dúctil. Inspirada per sensibilitats provinents de la seva terra natal i de l’art oriental —l’economia del gest, la poètica del buit, la saviesa del canvi— aquesta selecció recorre la manera com la figura de Björk ha estat imaginada, transformada i reinventada per la mirada de fotògrafs contemporanis.

El foc no és aquí símbol de destrucció, sinó d’esdevenir: allò que dissol per crear, que il·lumina per revelar allò invisible. Mitjançant màscares, estilismes rituals, composicions lumíniques i atmosferes carregades d’energia, les imatges exposen una sensibilitat que oscil·la entre la concentració meditativa i l’expansió volcànica. Aquesta exposició aspira a mostrar no l’artista com a icona, sinó el foc com a principi artístic: una flama que respira, prem i transmuta.

A la constel·lació visual associada a Björk, la fotografia opera com un gresol on identitats, emocions i energies se sotmeten a un procés continu de combustió simbòlica. La presència del foc —de vegades explícita, de vegades suggerida— ocupa un lloc central, no només com a element estètic, sinó com a marc conceptual que transforma la manera com percebem el cos i la seva representació.

En conjunt, aquesta obra fotogràfica crea un espai ritual on el foc actua com a eix de transformació espiritual i estètica. Björk apareix com un ésser que no tem cremar per recompondre’s, evocant una comprensió oriental del canvi com a força natural i inevitable. Lluny de la iconografia occidental del foc com a amenaça, aquí es manifesta com a guia, com a mestre silenciós. La fotografia es converteix així en un camp meditatiu: un territori on allò humà, allò mític i allò elemental conflueixen en una mateixa flama viva: la pròpia Björk.

És una cantant, compositora, productora, multiinstrumentista i actriu islandesa, considerada una de les artistes més innovadores i singulars de la música contemporània. La seva obra es caracteritza per barrejar gèneres tan diversos com electrònica experimental, pop alternatiu, música clàssica, trip-hop, avant-garde i folklore islandès, sempre amb un fort enfocament a l’exploració vocal i l’experimentació sonora.