Mar de terra. Terra de mar

«Mar de terra. Terra de mar» és una proposta expositiva que vol explorar la relació íntima, simbòlica i material entre el mar Mediterrani i el territori que l’envolta. L’exposició vol reinterpretar elements naturals del paisatge —vegetació, formes geològiques i força marina— per mitjà de llenguatges artístics diversos: la ceràmica, com a matèria ancestral i simbòlica; i la pintura, com a eina de memòria i intuïció, que esdevé una experiència de contemplació.

Aquest projecte vol oferir una lectura poètica i contemporània del litoral, convertint elements quotidians en relíquies del territori i dotant-los d’una nova dimensió artística i emocional. En aquest sentit, es vol revigoritzar la relació entre paisatge, memòria i identitat mediterrània mitjançant el diàleg entre els llenguatges artesanals i els contemporanis. És una experiència visual i sensorial connectada amb la natura. Una proposta expositiva transversal, apta per al públic general i l’especialitzat.

L’entrada està presidida per dues columnes de ceràmica inspirades en les Columnes d’Hèrcules, símbol mitològic del límit occidental del món conegut a l’antiguitat. En aquest context, funcionen com una porta simbòlica d’entrada a un univers introspectiu, en el qual el Mediterrani es reinterpreta des d’una mirada interior i subjectiva. L’espai acull un conjunt de pintures marines, una atmosfera ja suggerida per Salvador Espriu en el llibre Les roques i el mar, el blau. Seguidament, es pot veure la instal·lació L’escala de Douglas, inspirada en l’eina de meteorologia que classifica l’estat del mar segons la força i l’altura de les onades (de 0 a 9). Cada grau és representat amb una peça ceràmica única, com a metàfora visual del moviment i la variabilitat del mar. També hi ha instal·lat un quadern de bitàcola il·lustrat de gran format, amb representacions pictòriques dels diferents graus de l’escala. Aquest quadern es projecta al frontis de l’escenari, de manera que es genera una connexió entre l’objecte, l’espai i la percepció visual.

A més, es recrea un fons marí ceràmic, poblat de peixos i vegetació submarina. La instal·lació ofereix una immersió visual en un univers subaquàtic simbòlic i oníric. S’hi afegeix un breu documental que mostra el procés de creació de les peces de l’exposició: des del modelatge i la cocció fins a les obres pictòriques i la reflexió conceptual sobre aquestes. També s’hi exposen fotografies del procés artístic com a testimoni visual de l’evolució del projecte.

La representació del litoral: terra de mar

S’exposa una col·lecció de peces ceràmiques que reprodueixen elements vegetals del nostre paisatge, com canyes, gira-sols i atzavares, tractats com si fossin fragments arqueològics o restes rituals. Formes que evoquen la memòria ancestral del territori i conviden a una lectura poètica i testimonial de la natura com a patrimoni emocional.

Per concloure, es mostra un conjunt de pintures fetes amb terres i restes vegetals, amb motius centrats en la vegetació del litoral. La matèria pictòrica reforça la connexió entre el paisatge, el territori i la tècnica artística. És una culminació natural del recorregut: de la ceràmica —terra cuita— a la terra com a pigment, fet que connecta la pintura amb la ceràmica.

Artista multidisciplinari català amb projecció internacional, especialitzat en pintura figurativa i espais urbans.

L’any 1999 va anar a viure a Barcelona, on va estudiar arts aplicades a l’Escola de la Llotja. Malgrat que sempre havia treballat l’aquarel·la, la pintura acrílica va esdevenir el seu nou mitjà d’expressió. El 2002 va fer la primera exposició individual amb un gran èxit, i a partir d’aquest moment va arrencar la seva carrera artística i va començar a exposar amb regularitat a diferents galeries tant d’Europa com dels Estats Units, i va guanyar diversos premis.

Va editar Mateu, el seu primer llibre, amb RBA Editores / La Magrana, i el 2011 va pintar el presbiteri de la capella de Praia de Guaratiba a Salvador de Bahia (Brasil) i va fer el polèmic cartell de Fires de Girona (la catedral de Girona). L’any següent va publicar juntament amb l’escriptor Vicenç Pagès El llibre de l’any, en què apareixien 53 il·lustracions seves. A finals del 2012 va decidir fer un tomb important en el seu estil de treball. Un tret característic de la seva obra és la predilecció que té per la figura humana (influenciada per Vermeer i Edward Hopper, entre d’altres).