Os (ll. os, ossis, os)

El títol en llatí d’aquesta col·lecció de fotografies i poemes, Os, alberga múltiples significats. La traducció més habitual en català és «os», un terme que ha donat lloc a paraules tan comunes com osteologia, ossera o ossificar. Tanmateix, aquesta paraula llatina també pot significar «cara», «parla», «boca» o «màscara», entre d’altres. Aquesta riquesa semàntica va inspirar una col·laboració del fotògraf Alex Ramsay amb la poeta Liz Lefroy, els poemes de la qual reflecteixen i interpreten les fotografies de maneres subtils i inesperades. Els ossos esdevenen el punt de partida de tots els poemes, però sota aquestes superfícies òssies emergeixen les veus dels silenciats, dels emmascarats, dels que fa temps que són morts, dels estimats i dels perseguits: aquells que han viscut i continuen vivint sobre, dins, sota i entre la terra, l’aire i l’aigua.

Alex Ramsay és fotògraf professional des de fa molts anys. Té un interès particular per l’arquitectura, i les seves fotografies relacionades amb aquest àmbit s’han publicat freqüentment en algunes de les revistes més importants en l’àmbit internacional, com ara The World of Interiors i House & Garden, entre moltes altres. La feina que ha dut a terme com a fotògraf de jardins ha guarnit nombrosos llibres sobre jardins d’arreu del món; a més, va ser el primer fotògraf a rebre la prestigiosa Medalla d’Or de la Royal Horticultural Society. Gràcies als seus viatges, s’han organitzat exposicions dedicades als paisatges de diversos països; per exemple, la més recent és una exposició sobre Islàndia. Ell i la seva dona, l’autora Helena Attlee, viuen a la Marca Gal·lesa de la Gran Bretanya, la zona fronterera entre Gal·les i Anglaterra.

Més informació aquí

escriptora coneguda sobretot per la seva poesia, que explora moments quotidians de la vida. La seva obra tracta sobre l’experiència humana més tendra: la relació amb la gent que ens envolta, amb els entorns construïts i naturals, i amb els paisatges interiors. Gillian Clarke, nomenada Poeta Nacional de Gal·les, va escriure sobre els poemes de Liz Lefroy: «Aquests moments humans, explicats amb tanta delicadesa, tenen el to perfecte d’una veritable poeta».

Amb la seva primera publicació, Pretending the Weather (‘Fingir el temps’), Lefroy va guanyar el premi Roy Fisher el 2011. Ha guanyat molts altres premis i ha publicat tres obres més: The Gathering (‘La reunió’, 2012); Mending the Ordinary (‘Arreglar allò quotidià’, 2014) i GREAT MASTER / small boy (‘GRAN MESTRE / nen petit’, 2021). La seva poesia es pot llegir en prestigioses revistes i antologies de poesia, com ara Magma; Poetry Wales; Mslexia; PN Review; The North; Under the Radar; i The Emergency Poet: an Anti-Stress Anthology. És editora del Festival in a Book (2023), dedicat a l’antic Festival de Poesia de Wenlock, de renom internacional.

Com a intèrpret de la seva pròpia obra, Lefroy recita sovint en solitari i també gaudeix col·laborant amb altres companys: escriptors, actors, artistes d’arts visuals i músics. Un dels aspectes destacats de la seva carrera és haver recitat amb la poeta Carol Ann Duffy, premiada al Regne Unit, i Kathleen Jamie, Makar escocesa (és a dir, Poeta Nacional d’Escòcia). Els seus poemes han estat musicats per Jonty Lefroy Watt, Paul Henley i Brian Evans.

Liz Lefroy és professora titular d’Assistència Social de la Universitat de Wrexham (Gal·les), on està especialitzada en Coproducció Creativa.