Durant els darrers anys la intel·ligència artificial (IA) ha passat de ser una idea associada a la ciència-ficció a convertir-se en una tecnologia present en la vida quotidiana. Ens ajuda a escriure textos, traduir idiomes, recomanar pel·lícules o diagnosticar malalties. Davant d’aquest fenomen, molta gent es pregunta si vivim una revolució tecnològica sense precedents. La resposta és sí… però també és més complexa.
El que està passant no és només l’arribada d’una nova tecnologia. En realitat som enmig d’una transformació molt més profunda: el pas de la societat industrial a la societat digital. La intel·ligència artificial n’és només una peça, encara que molt visible. Per entendre què està canviant realment, convé mirar el fenomen amb una mica de perspectiva històrica.
”si la societat industrial estava organitzada al voltant de les fàbriques, la societat digital s’organitza al voltant de les dades. I això ho canvia gairebé tot.
Del món de les fàbriques al món de les dades
Durant els últims dos-cents anys la nostra societat ha estat organitzada al voltant de la Revolució Industrial. Les fàbriques, la producció massiva i l’energia van transformar l’economia, la política i la vida quotidiana. En aquell context, els recursos clau eren la força del treball, les matèries primeres i l’energia. Ara, però, s’hi incorpora un nou recurs bàsic: les dades.
La digitalització ha fet possible que una part enorme de la nostra activitat —comunicació, compres, mobilitat, treball o entreteniment— quedi registrada en forma d’informació. Aquesta informació es pot emmagatzemar, analitzar i utilitzar per prendre decisions. És aquest el context en què apareix la intel·ligència artificial.
Els sistemes d’IA no són màquines que pensen com les persones, sinó programes informàtics capaços d’analitzar quantitats enormes de dades i detectar patrons que als humans ens costaria veure. Això permet fer prediccions, recomanacions o automatitzar processos complexos.
Dit d’una altra manera: si la societat industrial estava organitzada al voltant de les fàbriques, la societat digital s’organitza al voltant de les dades. I això ho canvia gairebé tot.
Una tecnologia que transforma molts àmbits alhora
Les grans revolucions tecnològiques tenen una característica en comú: no afecten només un sector, sinó molts alhora. La màquina de vapor va transformar el transport, la indústria, l’agricultura… L’electricitat va canviar la producció, les ciutats, la vida domèstica… La intel·ligència artificial també és una tecnologia d’aquest tipus. Pot ajudar a diagnosticar malalties en medicina, optimitzar rutes de transport, traduir textos, detectar fraus financers o millorar la producció industrial. A mesura que s’introdueix en més sectors, la seva influència es va expandint.
Però el canvi més important potser no és el que fa la tecnologia, sinó com reorganitza la manera de treballar i prendre decisions. Durant dècades els ordinadors servien sobretot per automatitzar tasques mecàniques: calcular, registrar dades o repetir processos. La IA, en canvi, també pot automatitzar tasques cognitives. És a dir, activitats que fins ara depenien de la capacitat humana d’analitzar informació. Per això alguns experts descriuen aquests sistemes com una nova forma de força de treball digital, capaç de col·laborar amb persones en molts processos professionals.
El poder de les plataformes
La digitalització també ha transformat l’economia d’una altra manera: ha afavorit una gran concentració de poder. Moltes activitats digitals funcionen amb el que s’anomena «efectes de xarxa». Com més usuaris té una plataforma, més útil esdevé, i això atrau encara més usuaris. Aquest mecanisme ha permès que unes poques empreses tecnològiques acumulessin una influència enorme. Algunes d’elles controlen plataformes que utilitzen milers de milions de persones i gestionen una part molt important de la publicitat digital i del flux d’informació global.
Aquest fenomen planteja preguntes importants. Qui controla les dades? Qui decideix les regles del joc? Com es reparteix la riquesa que genera l’economia digital? Aquestes qüestions no són només tecnològiques. Són també polítiques i socials.
Un món sense regulador global
Un dels problemes més complexos de la intel·ligència artificial és que la tecnologia és global, però la regulació continua sent principalment nacional. Els governs poden regular el que passa dins del seu territori, però tenen poca capacitat per controlar com es desenvolupen o s’utilitzen aquestes tecnologies en altres països. Això crea una situació peculiar: moltes decisions que afecten el conjunt del planeta depenen d’empreses o governs concrets.
En aquest context s’han configurat tres grans models tecnopolítics. Als Estats Units, el desenvolupament de la tecnologia està liderat principalment per empreses privades i el mercat té un paper central. A la Xina, en canvi, l’Estat té una participació molt més directa en el desenvolupament i control de les tecnologies digitals. Europa intenta seguir un camí diferent, centrant-se més en la regulació i la protecció dels drets dels ciutadans. La qüestió és si aquest model serà suficient per influir en el desenvolupament global de la tecnologia.
Una nova revolució social
Quan apareixen tecnologies transformadores, sovint generen tensions i conflictes abans que la societat trobi noves regles de funcionament. La Revolució Industrial va provocar grans canvis socials: noves formes de treball, migracions massives cap a les ciutats i conflictes laborals. Amb el temps van aparèixer institucions que intentaven equilibrar el sistema: sindicats, legislació laboral o sistemes de protecció social. La revolució digital probablement seguirà un camí similar.
Molts experts creuen que en les pròximes dècades haurem de redefinir aspectes importants del nostre sistema econòmic i institucional: des de la fiscalitat internacional fins als drets sobre les dades o les responsabilitats dels sistemes automatitzats. En altres paraules, la tecnologia obre noves possibilitats, però també obliga a repensar les regles de la convivència.
El paper de les empreses
Davant d’aquest panorama, moltes organitzacions es pregunten què haurien de fer. La resposta pot semblar paradoxal: abans de pensar en tecnologia, cal pensar en els problemes reals que es volen resoldre. Les empreses no necessiten intel·ligència artificial per si mateixa. Necessiten millorar els seus processos, reduir costos o oferir millors serveis. La tecnologia només té sentit quan ajuda a aconseguir aquests objectius.
Per això sovint es recomana començar amb passos molt concrets: analitzar els processos interns, identificar on la IA pot aportar valor i evitar inversions en sistemes que podrien quedar obsolets ràpidament. La clau no és adoptar tecnologia per moda, sinó integrar-la amb criteri.
La pregunta important
Quan es parla d’intel·ligència artificial, sovint es plantegen escenaris extrems: des d’una utopia tecnològica fins a visions apocalíptiques. La realitat probablement serà més complexa. La tecnologia no determina el futur de manera automàtica. El futur depèn sobretot de les decisions col·lectives que prenguem sobre com utilitzar-la.
Per això la pregunta més rellevant no és si la intel·ligència artificial canviarà el món. Això ja està passant. La pregunta important és una altra: com decidirem organitzar la societat digital que està emergint?
Les decisions que prenguem en els pròxims anys —sobre regulació, educació, economia o drets— influiran en la manera com aquesta tecnologia transformarà les nostres vides.
La revolució digital és inevitable. El seu resultat, en canvi, encara està per escriure.
Genís Roca, especialista en desenvolupament de negeoci i cultura digital. És considerat un dels grans especialistes en internet i en transformació digital tant a nivell nacional com internacional. MBA i llicenciat en arqueologia, la seva formació li aporta una perspectiva única per entendre tant el context social com l’empresarial. També és president de Fundació.cat
