BIOGRAFIA
Madrid
1933-2020
Des de jove va sentir vocació per les arts i una gran passió per la literatura, la qual cosa li va proporcionar un ric món interior.
Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, on va ingressar en 1954 per a cursar els estudis de Belles Arts, especialitzant-se en pintura. Aquesta etapa marcaria la seva vida, no sols en el professional, sinó també en el personal. Allí va conèixer als seus amics i companys artistes Antonio López, Isabel Quintanilla, Amalia Avia, Juliol i Francisco López Hernández i Lucio Muñoz (qui aviat es passaria a l’abstracció, però que mai abandonaria el vincle amb el grup). L’obra d’aquests artistes ha rebut distints qualificatius: realisme madrileny, figuració madrilenya o Realistes de Madrid, entre altres.
María Moreno es casa amb Antonio López en 1961, i inicia una prolongada carrera creativa. Encara que a vegades tots dos han sentit interès pels mateixos temes, que han enfocat des de la proximitat i observació de la realitat, treballant del natural, cadascun d’ells ha desenvolupat la seva obra de manera individual, aconseguint el seu propi estil i visió.
Des dels anys setanta del segle passat, l’obra de María Moreno va començar a mostrar-se i a formar part de col·leccions internacionals. Tenint gran repercussió les exposicions que es van celebrar a Alemanya i el Regne Unit dedicades al grup d’artistes que es dedicaven a la Nova Figuració a Madrid en aquells moments.
Les seves exposicions individuals han estat menys nombroses, però han tingut un gran impacte en el coneixement de la seva obra per part de col·leccionistes nacionals i internacionals. En 1973 va exposar en la galeria d’Herbert Meyer-Ellinger a Frankfurt, qui a més va organitzar diverses i rellevants mostres dedicades al realisme espanyol practicat per María i alguns dels seus companys. En 1990, el galerista parisenc Claude Bernard va convèncer a la pintora perquè exposés en la seva galeria gairebé totes les pintures i dibuixos realitzats durant aquests anys; aconseguint una exposició brillant amb la qual va obtenir un important reconeixement
En els últims anys la seva obra ha format part de diverses mostres col·lectives, sent especialment significatives tant la realitzada en 1992 en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, Una altra realitat. Companys a Madrid, com la recent Realistes de Madrid en el Museu Thyssen-Bornemisza (febrer-maig 2016). La primera va ser clau en la comprensió de la figuració madrilenya sorgida en els anys cinquanta, en el context de l’art que es feia per altres contemporanis i companys; mentre que la segona ha ofert l’oportunitat de posar en perspectiva l’obra d’aquests artistes després d’unes llargues trajectòries.
Els motius de les seves obres, que estan sempre lligats íntimament a ella i el seu espai vital, abasten els paisatges, en els quals Madrid té un lloc destacat, encara que també els de La Manxa; els retrats de persones del seu entorn de la primera etapa; els interiors, que han estat presents des del començament de la seva carrera; unes poques natures mortes; els jardins i flors, per les quals ha tingut especial predilecció a partir dels anys noranta. Va morir el 17 de febrer de 2020 a Madrid, als 86 anys d’edat.
Actualitzat: 22 d’octubre de 2026
PARTICIPACIÓ A LES BERNARDES
Al cicle expositiu «Aire» de l’any 2026 amb l’exposició «Llum, espai i temps»
