BIOGRAFIA
Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010
Va desenvolupar una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura, respectuosa, al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització, determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.
Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918, fill de mare catalana i de pare hindú —que va arribar a Catalunya el 1916, com a representant d’una empresa alemanya—. Era germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany, i de l’empresària i activista social Mercè Pàniker i Alemany. Va estudiar batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Sarrià. El 1941 es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, i va esquivar la Guerra Civil espanyola a causa de la seva condició de fill d’estranger. Se’n va anar a Alemanya, on va continuar els estudis de ciències a la Universitat de Bonn. El 1942 va obtenir la llicenciatura en Lletres, que combinava amb la de Ciències, per la Universitat de Madrid. A la mateixa universitat es va doctorar en Lletres el 1946. Va cofundar revistes com Arbor.
La Segona Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on va conèixer Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, institució de la qual seria membre fins a 1966. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma, i va participar en les trobades anuals de filosofia que organitzava el filòsof Enrico Castelli. De 1942 a 1957 va ser membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i entre 1946 i 1950 va ser capellà del Col·legi Major de la Moncloa (Madrid). Va romandre a Europa fins a 1954, quan, per primera vegada, va anar a l’Índia, on va començar a difondre doctrines ecumèniques i va fer amistat amb Henri Le Saux. Allà també va ser investigador, a les universitats de Mysore i Benarés.
El 1958 obté el doctorat en química a la Universitat de Madrid, i el 1961 el de teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense (Roma). El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat de Harvard, i durant vint anys va repartir el temps entre l’Índia i els Estats Units. Entre 1971 i 1978 va ser catedràtic d’estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara. També va ser professor de les universitats de Roma i Madrid.
Els seus estudis han estat enfocats a la cultura índia i a la història i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l’àmbit dels estudis i les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. El 1984 es casa amb María González-Haba i es domicilia a Tavertet (Osona), des d’on continuarà amb la seva obra intercultural. El 1988 funda, a Tavertet, Vivarium, Centre d’Estudis Interculturals (posteriorment denominada Fundació Vivarium Raimon Panikkar), i l’any 1989 imparteix les Gifford Lectures a Edimburg. Va ser professor convidat en nombroses universitats i institucions culturals en diversos països.
El 1997 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. L’any següent se li va concedir el Memorial Joan XXIII per la Pau, en reconeixement de la seva recerca personal en favor del diàleg i la construcció d’una societat més lliure i convivencial. El 1999 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2008 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona. La seva Opera Omnia (obra completa) l’està publicant en català Fragmenta Editorial (el primer volum va sortir el 2009); també s’està publicant en italià, en francès, en anglès i, des de 2015, en castellà. Panikkar traspassà a Tavertet el 26 d’agost de 2010. Des del mateix any, el fons bibliogràfic personal es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Girona. L’any 2015 es va obrir al públic.
Actualitzat: 23 d’octubre de 2026
PARTICIPACIÓ A LES BERNARDES
Al cicle expositiu «Foc» de l’any 2026 amb l’exposició «Iconografia de l’espai sagrat»
