Skip to main content

BIOGRAFIA

Edo. L’antic nom de l’actual ciutat de Tòquio, al Japó.
1798-1861

Utagawa Kuniyoshi va ser un dels últims grans mestres de la xilografia i la pintura de l’estil ukiyo-e japonès i se l’associa amb l’escola Utagawa. Dels últims anys de l’etapa Edo al Japó, com tots els mestres d’ukiyo-e, va revolucionar no sols l’art japonès, sinó tot l’art mundial, quan a mitjan segle XIX, amb motiu de les exposicions universals, les seves propostes «fresques» van arribar a ulls dels artistes francesos. El gravat japonès de mestres com Kuniyoshi es pot considerar el germen de l’art modern.
Kuniyoshi era fill d’un tintorer de seda. Va ajudar el seu pare en el negoci i, lògicament, això va influir en els seus dissenys tèxtils i en l’ús del color en les seves impressions. Als dotze anys, sent ja una atracció per la seva habilitat com a dibuixant, va entrar d’aprenent al taller d’Utagawa Toyokuni. Quan es va independitzar, va començar a crear paròdies i dibuixos de guerrers i actors, que era la moda llavors. També dibuixava dones bijinga (les noies de calendari de l’època). Així mateix, va descobrir la importància dels efectes de la llum i l’ombra de l’art occidental, que va imitar a la manera oriental. Per descomptat, el seu estil es basava en els patrons tèxtils.
Una altra novetat de Kuniyoshi que influiria en altres artistes Edo consistia a mostrar la gent amb tatuatges. També era típic de Kuniyoshi incorporar dins de les escenes somnis, aparicions de fantasmes, presagis i altres elements sobrenaturals, que encara dos segles després donen al seu art un aire original i sorprenent.
El 1856, Kuniyoshi va sofrir una paràlisi que li impedia moure els braços amb facilitat. Els seus treballs, lògicament, van perdre vitalitat i cinc anys després va morir, amb un nom ja consolidat i molts pupils, els últims artistes d’aquest període apassionant de la xilografia japonesa.

Actualitzat: 23 d’octubre de 2026

PARTICIPACIÓ A LES BERNARDES

Al cicle expositiu «Foc» de l’any 2026 amb l’exposició «L’estampa japonesa del segle XIX: nocturn, lluna i silenci»