Sic transit gloria mundi

Mitjançant diàlegs sorprenents, l’obra de Setxu Xirau juga amb l’arbitrarietat, l’analogia i la metàfora, entesa com una forma de canvi semàntic i multiplicador de significats il·limitats, com paradoxes existencials carregades de simbologia i artifici. El seu treball subverteix la funcionalitat pròpia dels objectes i qüestiona l’eficàcia unívoca dels signes per oferir una reflexió poètica i crítica de les ficcions del present: subversió de la publicitat, el disseny, la senyalística, la cultura pop. En les seves confrontacions i diàlegs de signes, símbols i objectes convertits en metonímia (causa-efecte, part-tot, autor-obra, continent-contingut…), Setxu Xirau Roig disloca no només els conceptes d’identitat i alteritat, el jo i l’altre, sinó el sentit i la mateixa dimensió de la «mateixitat».

Setxu Xirau Roig és un artista visual i creador independent. Format en pintura, és llicenciat en l’especialitat d’escultura per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de la Universitat de Barcelona. Amb una beca de l’Escola Superior de Belles
Després d’una breu estada a la capital francesa va tornar a Barcelona i va abandonar l’activitat artística per cursar un màster en realització i producció de vídeo i televisió professional a la Universitat Politècnica de Catalunya. Va treballar als serveis artístics de TV3 (Televisió de Catalunya), al departament de disseny d’espai i ambientació. Vint anys després, va deixar l’àmbit audiovisual i va reprendre l’activitat artística, amb una producció que evidencia el seu pas pel món del disseny, la comunicació visual i la imatge. Mostra preocupació per tot allò que envolta el que s’ha definit amb el concepte d’«humanimal», que qüestiona la relació i els límits entre l’home i la resta del regne animal.

La seva obra respon al minimalisme estètic, amb una posada en escena potent i sofisticada i una mirada carregada de fina ironia, en què intel·lectualisme i sensualitat es converteixen en al·legoria. Es tracta d’una obra que supera la concepció habitual de les pràctiques artístiques com a marcs estructurats, que combina diverses disciplines i aglutina diferents llenguatges artístics en un de sol per donar lloc a una experiència artística propera a la sinestèsia. És una reflexió sobre l’art mateix i els seus límits, en què els límits no funcionen com a línies reals o imaginàries que marquen un territori i el separen d’altres, sinó com a grans intersticis, espais comuns de contaminació i frontera, que qüestionen conceptes fonamentals com la convergència, la continuïtat, la derivació, la integració…

Mitjançant diàlegs sorprenents, l’obra de Setxu Xirau Roig juga amb l’arbitrarietat, l’analogia i la metàfora, entesa com una forma de canvi semàntic i multiplicador de significats il·limitats, com paradoxes existencials carregades de simbologia i artifici. El seu treball subverteix la funcionalitat pròpia dels objectes i qüestiona l’eficàcia unívoca dels signes per oferir una reflexió poètica i crítica de les ficcions del present: subversió de la publicitat, el disseny, la senyalística, la cultura pop. En les seves confrontacions i diàlegs de signes, símbols i objectes convertits en metonímia (causa-efecte, part-tot, autor-obra, continent-contingut…), Setxu Xirau Roig disloca no només els conceptes d’identitat i alteritat, el jo i l’altre, sinó el sentit i la mateixa dimensió de la «mateixitat»