L'aventura de la geometria quàntica

La pintura d’en David Serra s’arrela profundament en una voluntat expressionista que projecta, no només determinats sentiments i estats d’ànim, sinó una particular mirada sobre l’existència. En la seva pintura crea ambients que modela amb pinzellades soltes i potents -amb la irrupció d’esquitxos i taques- amb un dinamisme vital i amb un marcat colorisme, però també amb moments de blanc, negre i grisos.
La llibertat expressiva constitueix una constant presència en les seves obres,
que l’artista converteix en l’eina per reflexionar sobre qüestions de caràcter
inefable. De l’obra d’en David Serra, en el seu conjunt, podem dir que constitueix una reflexió esclatant a l’entorn de la vida i de la complexitat del que ens envolta.
L’abstracció es va imposar en el llenguatge pictòric de l’artista a partir del
2009, encara que havia fet la seva aparició ja en el 2002. En les obres més recents (2023), centrades en la geometria quàntica, es manté aquesta dinàmica. Les pinzellades soltes i amples despleguen l’esclat cromàtic i formal d’un discurs de sinuositats que formen variacions de geometries irregulars. D’aquest intens joc creatiu va emergint l’energia i la passió de l’artista. De vegades, també, s’imposa una meditada contenció, i el blanc i el negre dominen algunes de les teles. De la geometria quàntica l’artista ha après que la matèria no és contínua (com l’univers), i que, lluny de la idealització platònica, està sotmesa a la tetra-dimensionalitat. Així desenvolupa diverses variables geomètriques en les quals l’amplada, l’altura i la profunditat (les tres dimensions espacials) són sacsejades per la dimensió temporal, en l’àmbit d’un univers en transformació, dúctil i canviant.

DAVID SERRA ALBERCH(Girona, 1947)

Va néixer a Girona, però va créixer a un poblet del Pirineu, on el seu pare exercia de metge. No vol deixar de dir, però, que tota la seva família materna era gironina. El seu besavi va ser director de la fàbrica tèxtil Coma Cros i el seu avi va fundar una foneria on construïa tot tipus de maquinària, inclús motors per a vaixells, es deia Talleres de construcción y fundición, Salvador Alberch.
Al llarg de la seva infància va viure en molts llocs diferents, però sempre patint llargues i doloroses malalties. Als 16 anys va guanyar un primer premi de pintura ràpida en un dels concursos més importants de Catalunya: el Mercat del Ram, de la ciutat de Vic. També es va matricular a l’Acadèmia Sant Jordi de Belles Arts, però no hi va poder assistir gaire temps, ja que treballava en una fàbrica que feia mobiliari barroc al carrer Major de Sarrià de Barcelona.
Va viure bastant temps a la Patagònia argentina, a San Martín de los Andes, on gràcies a l’esquí va poder subsistir i pintar. Allà va conèixer un artista austríac, Gunter Blaas, que va guanyar una biennal de São Paulo.
A principis dels anys 90 va tenir la fortuna —que va compartir amb la seva companya Anna— de poder viure en una caseta de conte de fades molt a prop del cràter del volcà Poàs, a Costa Rica. Allà hi van viure dos anys, i va pintar-hi els colors ardents que els crepuscles ràpids del tròpic decoren al final de tots els dies. També les vivències dels terratrèmols, que amb les seves sacsejades li estimulaven totes les artèries, van ser experiències inoblidables.
Després va conèixer Miami i Nova York abans de retornar al vell continent. L’impacte d’aquestes dues ciutats, sobretot el de Nova York, va ser tan gran que novament hi va tornar el 1995, però no sense fer abans una petita estada a prop del volcà Poàs.
La seva vida als Estats Units amb l’Anna va durar vuit anys, i van ser molt apassionats i van viatjar per Nou Mèxic, Utah, Colorado, el Gran Canyó, Kansas, Arkansas, Arizona, Pennsilvània, Nova York, etc. A Miami hi van passar quatre anys i mig, i ell hi va conèixer molts artistes sud-americans, amb els quals va poder contrastar experiències i també aprendre moltes coses.
Deixar aquell paradís per tornar cap a casa, al vell continent, li va resultar molt difícil, i encara avui en sent enyorança. L’adaptació va ser molt complicada i prefereix passar-la per alt. Finalment es van instal·lar en un poblet, Sant Bartomeu del Grau.