Trencadís

Sèrie de pintures inspirades en les obres dissenyades pels arquitectes modernistes Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, que van col·laborar durant un breu espai de temps de la seva vida. La suma de la joventut de Josep Maria Jujol i la maduresa d’Antoni Gaudí durant aquest període van donar lloc al desenvolupament d’una nova tècnica arquitectònica: el trencadís, aquesta mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, de disseny abstracte, molt comú en l’arquitectura modernista.

Secundino López-Pous (Santiago de Compostel·la, 1948)

Des de molt petit es va sentir atret pel dibuix i, més tard, per la pintura, però no va ser fins als 18 anys, que va rebre les primeres classes de pintura per part de la pintora gallega María Neira qui li va ensenyar les tècniques de l’aquarel·la i l’oli.

Entre els anys 1967 i 1972 va estudiar Medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, compartint formació acadèmica amb el Dr. Manuel Martínez Pérez que, en aquells dies, s’iniciava en la poesia i amb qui conjuntament va publicar, l’any 1991, el llibre «La pintura de Secundino López Pousa a través de la poesia de Manuel Martínez Pérez». Entre 1973 i 1981 es va especialitzar en Medicina Interna i Neurologia a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Allà va tenir contacte amb la Sagrada família i el record inoblidable del gran artista Antoni Gaudí, qui, casualment, havia mort a la sala en la que en aquella època, ell atenia als seus pacients. Aquesta circumstància va motivar el seu interès per l’arquitecte. Ja format, es va traslladar a Girona, ciutat en la qual va exercir la medicina com a Neuròleg a l’Hospital Santa Caterina. Va ser aquí, a Girona, on va conciliar la medicina i la pintura i on va conèixer a altres aquarel·listes de les comarques gironines amb els que va fundar la «Associació d’Amics de l’Aquarel·la». Una associació de la qual va arribar a ser president. Durant aquests anys, va realitzar i va participar tant en exposicions individuals com en col·lectives, com a la Fontana d’Or (1988) i a Can Valentí (1991).